Sa noa de sa morte de Abu Nabil arribat a pustis chi unu drone
americanu aiat mortu a Mohammed Emwazi (giòvia colada), s'iscannadore
inglesu de s'Is, e a pustis de su degòlliu de Parigi. Su cabu de s'Isis
l'ant mortu in Trìpoli duos F-15 americanos. L'at cunfirmadu su
Pentàgonu.
Wissam Najm Abd Zayd al Zubaydi (megius connotu che a Abu
Nabil) fiat su cabu de s'Istadu islàmicu de s'Iraq e de levante. Intre
su 2004 e su 2010 nch'aiat coladu su tempus suo in sas milìtzias de
al-Qaeda, in antis de si nche tramudare a Lìbia. “Cun custu atacu, - narat Peter Cook de su Pentàgonu – amus menguadu sa capatzidade de reclutamentu de s'Is in Lìbia - pretzisende chi - fiat un'operatzione autorizada e mòvida a in antis de sos atacos de Parigi".
Su
de chenàbura note fiat su primu interventu americanu de ocannu, in
Lìbia. S'ùrtimu nos l'ammentamus in su mese de Làmpadas de su 2014,
cando sos aèreos aiant bombardadu Ajdabiya, ca b'aiat un'addòbiu de sos
dirigentes de al-Qaeda. S'istadu africanu, a pustis de sa derruta de
Gheddafi, est divènnidu unu de sos logos prus instàbiles e su califadu
non b'at pensadu meda a nch'ispartzighinare sos tentàculos suos a curtzu
a Sirte, giassu ricu meda de petròliu.
