 |
| Addòbiu de su 2014. Deretos lìberos. Url imàgine |
Hollande est in gherra. Gasi est. E cando unu est in gherra est naturale
chi chirchet alleàntzias e chi ddas chèrgiat afortiare. A pustis de
s'addòbiu cun Obama (in ue ambos si sunt indiritzados a Putin pro chi
non defenset a Assad), su presidente frantzesu at pedidu eris a Angela
Merkel un'«impinnu prus mannu» contra a Daesh in Sìria e in Iraq.
Annanghende unu disìgiu: su de non lassare intrare terroristas
infiltrados intre is pròfugos arribados a Europa.
In unu primu momentu Hollande no aiat intesu totu su chi boliat intèndere dae is tedescos: «Cherimus e depimus - gasi su ministru de sa Defensa Ursula von der Leyen - istare a costàgiu de sa Frantza».
Fràsia generale chi, traduida, pertocaiat petzi s'imbiu a Mali de 650
sordados in intro de sa missione de is Natziones aunidas. Oe, imbetzes,
sa furriada cun s'annùntziu de s'imbiu de is aeroplanos Tornado in is
chelos de s'Oriente probianu.
Prontu a ddos pesare in bolu est finamentas Cameron: «Cun minetzas che a custas - at naradu - non nos podimus permìtere de nos nch'istransire».
Oe, a pustis de àere retzidu a Renzi in Parigi, Hollande est mòvidu a Mosca pro oviare a Putin. Ma pro su presidente russu, Assad depet abarrare in tretos suos.
