de Màuru Piredda
Su 9 de onniasantu de su 1989 su guvernu de sa Germània orientale annuntzieit su permissu de pòdere mòvere conca a su chirru otzidentale de Berlinu (e, duncas, a s'enclave de sa repùblica federale). Su chi cunsigheit ddu connoschimus totus cantos. Is tedescos partzidos dae su muru fraigadu dae su 1961 comintzeint a si torrare a abratzare. In su giru de pagu tempus, su 3 de ladàmini de s'annu in fatu, si torreint a abratzare finas is duas repùblicas.
Su malu est chi, cun s'idea de s'«agabbu de s'istòria» gasi comente formulada dae teòricos che a Francis Fukuyama (mancari chi non chèrgiat nàrrere nudda), ddoe nd'at colende peri un'àtera: sa chi de muros non ddoe nd'at prus, francu is fràigos istòricos (grandu muràllia tzinesa e vallu de Adrianu etc...). Ma gasi no est.
S'ùrtima barriera est sa chi bolet artziare s'Estònia, in sa làcana orientale cun sa Rùssia. Sa longària? 110 chilòmetros. S'artària? 2,5 metros. Su gastu? 71 milliones de èuros. Sa punna? “Afortiare sa seguresa e pònnere amparu a sa zona Schengen”, in ue, pro tzirculare, non ddoe at bisòngiu de passaportu. Dae Mosca, su vitzepresidente de sa commissione de is afares èsteros Konstantin Kosashev at naradu chi non ddoe at problemas de immigratzione e chi s'initziativa de Tallinn tenet unu caràtere ideològicu pro mustrare chi sa Rùssia est una minetza pro s'Europa.
Siat comente si siat, creschent is fortilesas. Custa si nch'annanghet a su muru ungheresu in sa làcana cun sa Sèrbia. E a is àteros isparghinados peri su mundu: in is Istados unidos cara a su Mèssicu, in Israele, in Ceuta e Melilla etc.
