 |
| foto Wikimedia |
Nch'at coladu prus de ses meses dae sa decraratzione comuna istòrica
chi at sigilladu s'acordu intre Obama e Raùl Castro pro sa
ratzionalizatzione de sas relatziones intre Istados unidos e Repùblica
de Cuba. S'abertura noa in sos raportos diplomàticos est arribada a
pustis de s'addòbiu de Pànama intre sos duos dirigentes màssimos, a
pustis de una sèrie longa de aperturas cuncambiadas e a pustis chi Obama
nch'at cantzelladu a Cuba dae sa lista de sas natziones terroristas,
lista a ue Cuba non diat èssere dèvida intrare mai.
Abarrat su
puntu prus de importu, s'embargu. Washington l'at subordinadu a unu votu
parlamentare difìtzile, ma no at fatu nudda pro l'abrandare, pro li
menguare sos efetos, cosa chi imbetzes diat àere pòdidu fàghere. Custu
est su singiale chi sos Istados unidos suta suta ant semper pensadu a
unu càmbiu de regime ("regime change") in s'Ìsula. Ma est su de
s'embargu su caminu berdaderu pro sa paghe, su chi sa Rivolutzione
cheret (e devet) chircare dae semper, fintzas ischende chi diat èssere
unu disafiu titànicu, ca a pustis diat dèvere fàghere sos contos cun una
crèschida lestra, forsis sena controllu perunu, de sas disparidades
sotziales.
At a èssere petzi a truncare, a favore de una intre
sas duas partes in cunflitu, su parègiu tècnicu chi sa propaganda de
ambas bandas no ammitet, ca preferint a glorificare cadaunu su triunfu
suo. In su mentres sa tendèntzia mediàtica dominante sighit a istransire
a sa margianina sa pregonta de su pro ite Cuba sigat a andare, sigat a
campare, a produire, semper a cando e cun totu su chi li tocat. O
comente fatzat Cuba a si mòvere galu intre s'impossibilidade de sos
Istados unidos a bìnchere cun sa violèntzia e sa brutalidade sas resones
de sa rivolutzione cubana e totu sas dificultades chi sos cubanos ant
dèvidu afrontare pro si difèndere. Sos dirigentes rivolutzionàrios nât
chi sunt prontos a su disafiu e bortas meda ant dimustradu de èssere a
tretu de li pòdere parare fronte. Ma est un'àtera batàllia tosta e pro
nudda previdìbile, giai cumintzada cun meses e meses de "surplace",
comente costumant a nàrrere sos frantzesos. Firmos, cadaunu in sa
positzione sua, ogros in intro de sos ogros, istudiende·si.
