de Màuru Piredda
 |
| Deretos TeleSur. Url imàgine |
Pagas oras ebbia nch'at coladu dae s'ùrtimu
alenu de Fidel Castro, una intre sas ghias de sa rivolutzione cubana.
E, in pare cun sa dispedida sua, in medas nch'ant illiberadu sos
“cocodrillos” giornalìsticos càrrigos de giùditzios de valore. De su
restu si nch'at mortu un'òmine chi at fatu faeddare, a su matessi tempus
(e pro tempus meda), òmines de classes e natziones oprimidas e
opressoras. Ma est un'òmine chi at fatu finamentas autocrìtica
colende·nche a manca unos cantos chi, defensende s'imàgine sua, nche
ponent a banda unas cantas chistiones, comente sa de s'omofobia.
Dae semper, sas crìticas rivolutzionàrias a sos protzessos sunt
un'agiudu mannu a sas rivolutziones matessi. Est s'abc, finamentas pro
Cuba, natzione chi cara a milli paradas de pee at ischidu nadare in
abbas malas. Nâdu custu, duas sunt sas àndalas de sighire cunforma a sa
rivolutzione cubana (e a cale siat rivolutzione). O la criticamus dae
banda de manca o, comente faghet chie faeddat de fallimentu de su
sotzialismu, dae banda de dereta.
Firmende·nos in su primu
versante tocat a mòvere dae sa natura de s'istadu cubanu. No est
frastimu a nàrrere chi su de Cuba siat unu sotzialismu incumpretu.
Finamentas Lenin, in su 1921 (e duncas in antis de furriada burocràtica
definitiva de su “Termidoru istalinianu”), naraiat chi s'istadu operaju
sovièticu fiat deformadu a cajone de s'arretradesa de s'economia e de
s'isolamentu suo.
Torrende a Cuba, si in belle 60 annos su
Partidu comunista at fatu petzi 7 cungressos, carchi cosa, pro seguru,
at a chèrrere nàrrere. E torrende a sos deretos de sos omosessuales si
diat pòdere concrùere chi cun unu pesu semper prus minore de sa
burocratzia (ma, cheret naradu, est fàtzile a pesare sos chilos de
burocràtzia de un'ìsula cando chi s'imperialismu at chircadu cun milli
maneras violentas una mudada de regime) podet èssere chi unas cantas
chistiones nche poderent intrare mègius a s'agenda.
Leone
Trotsky, rivolutzionàriu sovièticu, in una regorta de iscritos suos
essida a campu in su '23, “Rivolutzione e vida fitiana” (mentovada
finamentas dae Wilhelm Reich in s'òpera “Sa Rivolutzione sessuale”),
faeddaiat de sas consuetùdines erèntzias de sa sotziedade betza (e
beni·mi·nde machismu ispànicu!) nointamen su santugaine famadu.
«B'ant a chèrrere annos o deghinas de annos de isvilupu econòmicu e
culturale», nargeit, pro nche cròmpere a «s'òmine nou». Dificultades in
sa sotziedade bi nd'aiat a muntones ca sa cultura agualitària no la
podiant fraigare a nou petzi cun sa natzionalizatzione de s'economia e
cun su monopòliu de su cummèrtziu foranu. E non podiant bastare sos
provedimentos de sos bolscevicos (chi faghiant unu cungressu cada annu, a
su nessi dae su '17 a su '25), a comintzare dae s'abolitzione de sas
leges contra a s'omosessualidade (finas a su “Termidoru sessuale” e a
s'introdutzione de su reatu).
Cuba oe no est sa perfetzione
sotzialista e si nche ruet su Venetzuela, una furriada de prua in su
mercadu est prus chi non segura (bastis chi non nche fràighent finas
carchi Hotel Trump). Ma in contu de deretos no est nemmancu sa de sos
annos '70. E comente no est de giudu a cuare sas responsabilidades de su
guvernu cubanu in sos annos colados no est de giudu nemmancu a
s'inchietare si s'ammentat chi in cust'àndala b'at àpidu furriadas e
conchistas rivolutzionàrias. In Cuba s'omosessualidade no est reatu dae
11 annos in antis chi s'Oms nche la bogaret dae s'elencu de sas
maladias. Singiale de vitalidade de su protzessu.
Sos tempos pro
cantare “su pane e sas rosas”, totu cantos paris, sunt prus chi non
cròmpidos. Ma, parafrasende a Trotsky «b'ant a chèrrere annos o deghinas
de annos de isvilupu econòmicu e culturale» pro chi àteras
sensibilidades (comente s'anti-ispetzismu, pro nàrrere) nch'intrent a
s'agenda de sos chi punnant a s'emantzipatzione. Ma finas a tando, finas
a cando s'isfrutamentu de s'animale at èssere sa norma legale e
culturale – chie est chi at a pòdere nàrrere chi «custa rivolutzione –
s'in casu b'esseret – no est sa mia»?
