26/05/16

Referendum costitutzionale. Su pòpulu si torret a mere

de Maurìtziu Sale

Deretos forexinfo   URL imàgine


Oe giughimus in limbas su cuntzetu de Referendum. Non si faeddat de àteru custas dies, in logu de giornale, de televisione e mescamente in sos sitos sotziales.  Sa paràula paret unu tzilibirche brinchende dae una tastiera a s'àtera. Est torrada a campu cun fortza movende dae sa  Roma antiga e crompende·nche a sa  moderna. Belle totus la connoschent e l'iscramant comente chi su referendum siat  Istrumentu màssimu de sa Democratzia. Ma tocat a dare cara, ca est argumentu dìligu chi non si prestat a valutatziones manicheas. Su referendum non semper est espressione de democratzia.

E podet èssere un’aina democràtica  petzi si rispetat sas règulas de sa democratzia. Ma intre democratzia e oclocratzia, però su passu est curtzu. Bi cheret belle nudda pro nche colare dae una a s'àtera. Pro cussu sas règulas sunt de importu in cale si siat sotziedade: pro non nche colare dae su meda a su tropu. Pro mantènnere s'echilìbriu o, mègius, pro chircare de lu mantènnere. Sa cosa chi diferèntziat sa democratzia dae totu sas àteras formas de guvernu est pròpiu sa presèntzia de sas règulas chi diant dèvere èssere - inoghe su cunditzionale bi cheret - prus fortes de sa voluntade de chie guvernat e fintzas prus fortes de sa voluntade de sa majoria. 

Su referendum propostu dae su guvernu italianu no est unu referendum ordinàriu: est unu referendum costitutzionale. E non sunt medas. Custu diat èssere su de tres in totu s’istòria de sa repùblica italiana. Pertocat duncas sa lege de sas leges e oe, prus chi no àteras bias, tocat a dare cara. In tantu naramus deretu chi non previdit su cuorum. Est a nàrrere chi fintzas si diant andare petzi in duos a votare  - Renzi e Boschi ebbia, pro nàrrere -  su referendum diat èssere vàlidu. 

Duncas est un’òbligu in prus chi no unu deretu a andare a votare. Su pòpulu non si diat dèvere fàghere ammajare dae sas sirenas odisseas, isparghinadas in totue, cada die, cada momentu dae oe finas a sa die de su votu. Non si diat dèvere rèndere a sa propaganda guvernativa sena s’informare. Ca su guvernu l’at propostu su referendum e duncas l’at a promòvere a puddu prenu, in pare cun sas resones de su “Eja”. Su pòpulu si devet informare e devet dare su contributu suo. Non balet a s’astènnere, fintzas si est unu deretu reconnotu. Su pòpulu, in finitias, si devet torrare a mere. 

Su cuesitu referendàriu.
Su 13 de maju in pessu coladu, sa Corte de cassatzione at aprovadu su testu de su cuesitu chi sos tzitadinos ant a pòdere/dèvere votare, su mese de santugaine. 

«A aprovades, bois su testu de sa Lege costitutzionale chi pertocat sas "Dispositziones pro nche barigare su bicameralismu paritàriu, sa mèngua in su nùmeru de sos parlamentares, sa mèngua in su gastu de dinari pùblicu chi servit pro su funtzionamentu de sas istitutziones, sa bogadura de su Cnel e sa revisione de su de chimbe Tìtulos (Tìtulu V nda), in sa parte segunda de sa Costitutzione (Parte II nda)", gasi comente est istada aprovada dae su Senadu de sa repùblica, in sa de duas deliberatziones, in sa sètzida de su 20 de ghennàrgiu 2016 e dae sa Càmera de sos deputados, in sa de duas deliberatziones, in sa sètzida de su 12 de abrile 2016 e sende su testu publicadu in sa Gazeta ufitziale de sa repùblica italiana - sèrie generale - n. 88 de su 15 de abrile 2016?»