03/02/16

Zelanda Noa, unu fìlighe de prata disafiat s'Union jack

de Màuru Piredda

Incarca subra de s'imàgine pro l'ismanniare

Su 3 de su mese ch'intrat, is tzitadinos neozelandesos ant a retzire a domo un'ischeda, a tales chi potzant detzìdere si mantènnere o nono s'Union jack in sa bandera currente. Dae s'11 nche dd'ant a dèpere torrare a imbiare cun su sèberu issoro. S'alternativa a sa chi tenent imoe (ufitziale dae su 1902 ma introduida in su 1869) est rapresentada dae unu fìlighe de prata, sìmbulu identitàriu de cussa terra reconnotu a livellu internatzionale. Sa fògia si subraponet a un'isfundu nieddu (colore onoradu a manera dèghida dae sa natzionale de rugby) e biaitu (che a su chelu e a s'otzèanu). Abarrat sa "Rughe de su Sud", sa costellatzione visìbile feti in s'emisferu australe. Sa Zelanda noa, duncas, indipendente dae su Rennu unidu dae su 1907, tenet s'oportunidade de nche pònnere a banda is rughes britànnicas.

Sa cramada rapresentat sa parte finale de unu protzessu detzisionale chi at interessadu is abitantes de sa "terra de mare". Intre su 5 de maju e su 16 de argiolas ant pòdidu presentare is propostas issoro e, a pustis de su sèberu de bator finalistas, ant disinnadu (in su mese de idas) de nch'imbiare a su disafiu definitivu sa de s'architetu Kyle Lockwood. Fiant tres is banderas chi poniant in evidèntzia sa fògia de fìlighe. Una cunteniat su "koru" paràula maori chi de su fìlighe inditat sa brota. Podet èssere chi nemos confundat prus sa bandera neozelandesa cun s'australiana. A bìdere istemus.