 |
| Deretos comunesommacampagna, Url imàgine |
Unu mundu in ue totu sa plàstica si podet ritziclare. Sa prospetiva la descriet su raportu “The new plastic economy: rethinking the future of plastics” de s'Ellen MacArthur foundation. S'istùdiu narat chi, in die de oe, sa majoria de sos imballàgios de plàstica sunt impreados una borta ebbia. Si nche perdet su 95% de su valore de su materiale. Est a nàrrere dae 80 a 120 milliardos de dòllaros cada annu.
S'incuinamentu pertocat cale si siat ambiente de su praneta, dae sos padentes a sos otzèanos. S'anàlisi de su Ocean conservatory narat chi in sos abissos in intro de su 2025 b'at àere una tonnellada de plàstica pro tres tonnelladas de pische. Su datu divenit prus grae pompiende a su 2050, cando a modde nch'at a àere prus plàstica chi non pische.
S'istùdiu, duncas, presentat un'economia noa de sa plàstica pro fàghere a manera chi sa matèria apat prus valore siat a livellu econòmicu e siat a livellu ambientale. Proponet s'aumentu de sas infrastruturas chi tratant su re-impreu e su post-impreu de sos imballàgios.
De importu est fintzas sa partzidura intre plàsticas e matèrias primas fòssiles e sa promotzione de unos cantos materiales netos, fatos dae fontes rinnovàbiles.
Su raportu de sa fundatzione pertocat a totus - «Pro aviare su cambiamentu bi cheret s'impinnu de totus, sas aziendas chi produent imballàgios, sas chi produent sos benes e fintzas sos guvernos. B'at bisòngiu de còdighes e de règulas».
