 |
| Deretos Bundesregierung/Bergmann URL imàgine |
Unos cantos meses a oe, Angela Merkel aiat pronuntziadu custos faeddos «B'amus a reventire». Fiant paràulas solennes, assutas. Teniant s'àera de una promissa fata dae chie ischit su chi est faghende. Su tenore de chie cheret dimustrare a su mundu sas cumpetèntzias suas. E fiant faeddos riferidos a su drama de s'immigratzione. A sas mìgias e mìgias de disamparados chi fiant carchende die cun die sa terra de Germània. In chirca de mègius vida. O petzi in chirca de una vida cale si siat. A dae chi su bonu sunt mòvidos, e galu movende sunt, dae logu rebestu e orrorosu in ue vida forsis est unu faeddu disconnotu.
A su chi narant sos àteros paisos de s'Ue, Itàlia in primis, pariat una promissa istramba, fraigada subra de su nudda. E imbetzes, pompiende bene, fiat in lìnia cun sas polìticas tedescas post-bèllicas in contu de immigratzione. Ammaniadas a pustis de Hitler. Fintzas si b'at àpidu unu brincu islacanadu de calidade e mescamente de cantidade in contu de acasàgiu. Una lìnia polìtica e ètica de primore si abbaidamus sos resurtados.
Una chirca publicada sa chida colada, patrotzinada dae su Fundu monetàriu internatzionale(Fmi) a firma de Robert Beyer de s'Universidade de Francuforte, narat chi 10 milliones o barda de sos residentes in Germània sunt nàschidos in terra istràngia (datos de su 2013). Semus chistionende de su 13% de sa populatzione tedesca, pagu prus o mancu a livellu de sos Istados unidos. Su nùmeru mentovadu però nche creschet fintzas a 15 milliones si si contat finas a chie tenet nessi unu, intre sos majores, non tedescu.
Fintzas a su mesu de su 1950 s'immigratzione neta, in Germània ovest, fiat a curtzu a su zero. Su miràculu econòmicu at ingendradu sa migratzione massiva. Sos traballadores fiant semper prus pagu e su guvernu, chi tando fiat in Bonn sa capitale, aiat istipuladu acordos de «reclutamentu e collocamentu de manuòpera» cun unos cantos paisos, comente a sa Turchia e a s'Itàlia. In su 1960 e in sos primos de su '70, b'at intradu a Germània chentinas de mìgias de Gastarbeiter cada annu. Traballadores istràngios chi nch'ant postu sas raighinas divenende tzitadinos tedescos. Posca, cun sa crisi de su petròliu, b'at àpidu un'arressada dae banda de su guvernu tedescu e aiant serradu su reclutamentu.
Sa de duas mòvidas migratòrias de massa est istada in sos primos de su '90 cun sa derruta de sa Cortina de ferru. B'arribaiat tando 750mìgia emigrados s'annu. Tendèntzia mantesa, mancari in mèngua, finas a su 2008, annu de sa crisi econòmica mundiale. Dae tando, sa crèschida est torrada in possa: 550mìgia in su 2014 (su 0,6% de sa populatzione) e - a contos concruidos ca como sunt galu in itinere - s'istimat chi nche potzant cròmpere a su millione e 500mìgia in su 2015 (a probe duncas de su 2% ). De custos, unu millione e 100mìgia sunt immigrados in chirca de asilu e su restu immigrados dae àteros paisos Ue, mescamente dae Grètzia, Romania e Itàlia.
Mortu e interradu, duncas su mitu de ratza pura, Merkel paret dimustrende grandu cumpetèntzia pro su chi pertocat su maniestu de su flussu migratòriu. «Ca - narat sa cantzelliera - oe, in pare cun sa carena issoro, sos immigrados, nche batint finas àteru: una religione diferente, diferèntzias e a bias carèntzias culturales, ìndulas e personalidades bene formadas, ma a tesu meda dae s'annestru otzidentale. Como est duncas pro nois unu disafiu prus traballosu chi no in su tempus coladu. Pro s’integratzione amus a mòvere dae s’iscola, sighende cun polìticas de su traballu e pro sa salude, ma repito, b'amus a reventire.».
A su chi narant sos àteros paisos de s'Ue, Itàlia in primis, pariat una promissa istramba, fraigada subra de su nudda. E imbetzes, pompiende bene, fiat in lìnia cun sas polìticas tedescas post-bèllicas in contu de immigratzione. Ammaniadas a pustis de Hitler. Fintzas si b'at àpidu unu brincu islacanadu de calidade e mescamente de cantidade in contu de acasàgiu. Una lìnia polìtica e ètica de primore si abbaidamus sos resurtados.
Una chirca publicada sa chida colada, patrotzinada dae su Fundu monetàriu internatzionale(Fmi) a firma de Robert Beyer de s'Universidade de Francuforte, narat chi 10 milliones o barda de sos residentes in Germània sunt nàschidos in terra istràngia (datos de su 2013). Semus chistionende de su 13% de sa populatzione tedesca, pagu prus o mancu a livellu de sos Istados unidos. Su nùmeru mentovadu però nche creschet fintzas a 15 milliones si si contat finas a chie tenet nessi unu, intre sos majores, non tedescu.
Fintzas a su mesu de su 1950 s'immigratzione neta, in Germània ovest, fiat a curtzu a su zero. Su miràculu econòmicu at ingendradu sa migratzione massiva. Sos traballadores fiant semper prus pagu e su guvernu, chi tando fiat in Bonn sa capitale, aiat istipuladu acordos de «reclutamentu e collocamentu de manuòpera» cun unos cantos paisos, comente a sa Turchia e a s'Itàlia. In su 1960 e in sos primos de su '70, b'at intradu a Germània chentinas de mìgias de Gastarbeiter cada annu. Traballadores istràngios chi nch'ant postu sas raighinas divenende tzitadinos tedescos. Posca, cun sa crisi de su petròliu, b'at àpidu un'arressada dae banda de su guvernu tedescu e aiant serradu su reclutamentu.
Sa de duas mòvidas migratòrias de massa est istada in sos primos de su '90 cun sa derruta de sa Cortina de ferru. B'arribaiat tando 750mìgia emigrados s'annu. Tendèntzia mantesa, mancari in mèngua, finas a su 2008, annu de sa crisi econòmica mundiale. Dae tando, sa crèschida est torrada in possa: 550mìgia in su 2014 (su 0,6% de sa populatzione) e - a contos concruidos ca como sunt galu in itinere - s'istimat chi nche potzant cròmpere a su millione e 500mìgia in su 2015 (a probe duncas de su 2% ). De custos, unu millione e 100mìgia sunt immigrados in chirca de asilu e su restu immigrados dae àteros paisos Ue, mescamente dae Grètzia, Romania e Itàlia.
Mortu e interradu, duncas su mitu de ratza pura, Merkel paret dimustrende grandu cumpetèntzia pro su chi pertocat su maniestu de su flussu migratòriu. «Ca - narat sa cantzelliera - oe, in pare cun sa carena issoro, sos immigrados, nche batint finas àteru: una religione diferente, diferèntzias e a bias carèntzias culturales, ìndulas e personalidades bene formadas, ma a tesu meda dae s'annestru otzidentale. Como est duncas pro nois unu disafiu prus traballosu chi no in su tempus coladu. Pro s’integratzione amus a mòvere dae s’iscola, sighende cun polìticas de su traballu e pro sa salude, ma repito, b'amus a reventire.».
