de Màuru Piredda
 |
| Deretos Wolfgang Rattay/Reuters. Url imàgine |
Karl Marx naraiat chi «su burghesu bidet in sa mugere petzi un'istrumentu de produtzione». Nch'at coladu 168 annos dae s'imprenta de "Su manifestu" iscritu in pare cun Friederich Engels, ma paret chi a intèndere opinionistas de "domo nostra" in contu de "fèminas nostras" siat comente a ddis dare resone. A Marx e a Engels, naturale. Su chi est acontèssidu in Colònia, in Germània, galu faghet chistionare sa gente in is dibatas issoro mediadas dae una cale si siat boghe televisiva o dae cale si siat messàgiu in sa rete. «Is fèminas nostras - gasi su tweet de Bruno Vespa - a ddas ant a dèvere tìmere is trumas de immigrados? A pustis de is abusos in Germània, nde chistionamus in Porta a porta».
Nostras.
Agetivu possessivu. Fèminas, corpos: nos apartenent. Sa cultura de
s'isburvamentu, imbetzes, nât chi non nos apartenet. Ma no est beru. In
Itàlia est istadu petzi unu reatu contra a sa morale finas a su 1996.
Semper in Italia, finas a su 1981, si podiat ricùrrere a sa coja reparadora
a pustis de sa violèntzia. E, a dolu mannu, no acabbamus de contare is
casos de violèntzia maschile (semper eterosessuale e eteronormada)
contra a is fèminas in intro de is famìlias traditzionales e in is logos
de traballu.
Dae su limbàgiu misòginu nche crompimus a su terrorismu
emotivu e finamentas a su fìsicu. Ma non ddoe at mèdiu, ddoe at semper
unu "nostras" (sa cultura nostra, is leges nostras etc.) contra a
un'"issoro". A custos polìticos e opinionistas pagu nde ddis afutit de
sa resistèntzia e de s'autodetrminatzione de is curdas, pro nàrrere. Ca
ddoe at semper bisòngiu de ispàrghere timòria e, in custu casu, de
isfrutare sa chistione de sa violèntzia maschile pro artziare muros
contra a àteros pòpulos. Comente a nàrrere chi nois mascros otzidentales
podimus. A bellu puntu semus!
