Democratzia, istrutzione e salude. De custu amus faeddadu torrende a abèrrere sa gazeta. Sos ùrtimos faeddos de su primu ministru, cunforma a s’espansione de su cuntàgiu e a sas medidas pro lu cuntènnere, tocant un’àteru fundamentu de sa narratzione (su primu artìculu) e de s’immaginàriu (sa roda dentata de atzàrgiu) costitutzionale italianu: est a nàrrere su traballu.
Cun sa detzisione de lassare abertas sas fàbricas, fintzas sas chi non produent benes de prima netzessidade, su cabu de su guvernu at acraridu, una bia de prus, duas veridades: chi sa richesa de una natzione l’ingendrant sos traballadores; chi intre sas partes sotziales sa chi rapresentat sos industriales est sa chi àrtziat mègius sa boghe.
Sa de tres veridades la diamus pòdere averguare s’in casu sos traballadores àrtzient s’issoro, de boghe, cara a sa netzessidade de amparare seguresa individuale e colletiva. E giai lu semus bidende cun sos bratzos rugrados in sa Whirpool, cun sos operajos chi colant dae una gherra (sa defensa de s’ocupatzione) a s’àtera. Ma finamentas in àteros istabilimentos. Ca su cuntàgiu chi podet crèschere intre chie traballat serente est una chistione chi pertocat totu cantos semus: siamus precàrios, dipendentes, partidas Iva o disocupados.
Conte at faeddadu de “medidas de seguresa”: ma chie las rispetat? Confindustria at faeddadu de “autoregulamentatzione”: ma de su capitale, non de su traballu. Ca si si diant dèvere autoregulamentare sos traballadores (cosa chi sos industriales non cherent e no ant a chèrrere mai) s’at a dèvere serrare prus de unu logu de traballu. O diant mudare sas rispostas a sas pregontas “ite”, “pro ite”, “cando” e “comente” prodùere.
Cun s’emergèntzia de oe lu semus bidende ite est su chi mancat: sa manu invisìbile de su mercadu non resessit a satisfare nemmancu sa rechesta de mascarinas. Imaginemus·nos su restu. Autoregulamentatzione, duncas, diat chèrrere pòdere nàrrere re-cunversione e controllu sotziale de sa produtzione; autoregulamentatzione diat chèrrere pòdere nàrrere distributzione de su chi serbit cunforma a sas esigèntzias basilares pro custa e pro sas emergèntzias chi ant a bènnere.
Sas aziendas istratègicas autoregulamentadas, duncas, diant pòdere agiuare su sistema sanitàriu prus chi non fartosu (corfadu prus bortas dae sas polìticas de sas privatizatziones) frunende atretzaduras mèigas, dispositivos de amparu etc. E azienda istratègica devet torrare a èssere sa sanidade in sesi, cun investimentos e recuisitziones de su chi at pigadu dinare pùblicu. Ca petzi cun un’inversione de tendèntzia (aplichende su de 42.3) si podet atuare su chi narat s’artìculu 32 de sa Costitutzione.
Màuru Piredda
deretos imàgine: media.urbanpost.it
