 |
| Deretos WHO/Atul Loke, Url imàgine |
Bator bortas prus de su 1980. S'ùrtimu raportu de s'Oms (Organizatzione mundiale de sa salude) narat chi sas pessones adultas diabèticas, in sos ùrtimos 35 annos, sunt crèschidas in manera perigulosa crompende·nche a 422 milliones. Sos nùmeros nche sunt pigados meda mescamente a càusa de s'obesidade e de su subra-pesu.
Sa maladia de su sàmbene durche est cunsiderada dae medas comente un'epidemia, a su nessi pro sos nùmeros, e cheret cuntrastada cun sas armas de sa preventzione comente s'atividade fìsica e s'alimentatzione. S'Oms, cun sas paràulas de Margaret Chan, narat: «Si cherimus pònnere passos a dae in antis devimus torrare a sestare sa vida nostra de cada die. Devimus papare in manera sana, devimus àere unu fìsicu ativu e devimus chircare de non fàghere crèschere tropu su pesu».
Sos datos nos narant chi su diabete est creschende in totu sas àreas de su mundu. In su 2014 sos diabèticos fiant s'8,5%. In su 1980, imbetzes, su problema pertocaiat “petzi” su 4,7% de sa populatzione. Sos mortos de diabete in su 2012 fiant unu millione e mesu. Àteros duos milliones e 200mìgia sunt mortos pro problemas ligados a sos livellos artos de su glucòsiu in su sàmbene chi, posca, at causadu maladias càrdio-vascolares e àteras patologias. Su 43% de custas pessones teniat prus pagu de 70 annos.
Sa punna de s'Oms est sa de reduire sas mortes primidias in intro de su 2030. Ma pro otènnere resurtados cuncretos tocat chi sos guvernos s'impinnent de prus in sas campànnias de preventzione e in su megioru de s'atzessu a sas meighinas essentziales.
