Su preju de su petròliu, pro sa segunda
bia in una chida, nch'est torra caladu a suta de is trinta dòllaros su
barile. Una mèngua de importu, a dae chi in su mese de làmpadas de su
2014 su preju de s'oro nieddu nche fiat a inghìriu de is 100. Sa cajone
diat dèpere èssere ligada a sa possibilidade chi fintzas s'Iran ddu
potzat esportare. Intre is duos istados islàmicos (unu contra a s'àteru
in Sìria e Yemen) est cuntierra totale a livellu diplomàticu e
econòmicu.
Non nch'at coladu tempus meda dae cando s'ispada
saudita (e sunnita) at isconcadu 47 pessones. Intre is cundennados
finamentas s'imam isciita Nimr al-Nimr. Cosa chi aiat fatu inchietare sa
ghia suprema iraniana Ali Khamenei: «Sauditas che a Daesh - aiat naradu -, sa vindita divina nch'at a calare subra de issos».
Ma s'esecutzione si nch'insertaiat in unu cuntestu de tensione intre
Riyhad e Teheran finamentas a pustis de is acordos de sa repùblica
persiana cun s'otzidente in contu de energia nucleare. Acordos chi,
difatis, sunt serbidos a reduire is santziones.
Torrende a su
petròliu, s'andanta sua est ligada a s'allentada de sa crèschida
econòmica de sa Tzina chi at cajonadu efetos a s'ala de sa domanda. Ma a
su matessi tempus non ddoe at àpidu una mèngua a s'ala de s'oferta cun
sa crèschida de sa produtzione dae banda de is sauditas. Is
rapresentantes de sa petromonarchia, cun sa detzisione de s'atòngiu de
su 2014 (pigada in unu summit de s'Opec), cheriant fèrrere is americanos
chi gràtzias a sa fraturatzione idràulica ("fracking") ddi fiant
sestende unu corfu a s'economia issoro. S'idea fiat de nche fàghere
abassare su preju e de nch'eliminare sa concurrèntzia istadunidensa. Pro ddu torrare a artziare a pustis. Ma finas a imoe est petzi calende cun is Istados aunidos chi sighint produende.
Ite ddu diat pòdere fàghere artziare? Pro James Stafford, analista de
su portale ispetzializadu Oilprice.com, una solutzione diat pòdere èssere
s'interrutzione de is fruniduras comente cunsighèntzia de una gherra. «Si
s'Iran e s'Aràbia saudita s'ant a cunfrontare cun is armas, is prejos
de su petròliu nch'ant a pòdere artziare de repente a inghìriu de is 250
dollaros. Posca s'ant a pòdere assentare a inghìriu de is 100. Ma si Riyadh e Teheran si diant bombardare is installatziones a pare, su preju diat a artziare galu de prus».
