 |
| Deretos lìberos. Url imàgine |
Petzi in su 2014 su
praneta at pèrdidu 18 milliones de ètaros de àrbores. Una
de-forestatzione manna cantu a bator bortas sa Sardigna. A su chi narat
unu raportu de su Global Forest Watch, est sa prus manna dae su 2001.
Sos datos ammustrant una pertzentuales arta meda de disbuscamentu a
curtzu a su riu Mekong, in s'Àfrica Otzidentale. Sa Cambògia
imbetzes est s'istadu chi si nche còllocat in su cùcuru de sa classìfica
de su 2014. Sos àrbores, l'ischimus, nche suspint s'anidride carbònica e
sa de-forestatzione in cantidade manna, presente in totu su mundu,
contribuit a s'aumentu de sa temperadura de sa Terra e a s'iscardamentu
de sa globale.
Sas Natziones unidas, in s'ùrtimu addòbiu aiant decraradu
chi sa s'obietivu de rispetare in intro de su 2030 diat dèvere èssere
su de torrare a prantare 350 milliones de ètaros de padentes,
un'iscummissa prus chi no una promissa.
