de Lisandru Beccu
Dae
paritzos meses a oe, cando intendimus sa paràula “Grètzia”, pensamus
deretu a sa crisi econòmica, a s'èuro, a s'Europa e a totu su chi, sos
giornales e sas televisiones, nos trasmitent a manera issoro,
faghende·nos·nche ismentigare sa richesa culturale e archeològica chi
tenet custu paisu.
Martis, su Ministèriu de sa Cultura, at annuntziadu una noa de importu mannu: ant iscobiadu unu palatzu antigu, finas a oe disconnotu. Tenet deghe aposentos e ant carculadu chi l'apant fraigadu pagu prus o mancu intre su de 16 e su de 17 sèculos A.C.. Su situ est a curtzu a Sparta, in su sud de sa Grètzia e sos archeòlogos nch'ant giai agatadu una copa, istatueddas de arghidda, ispadas, pinturas e àteros trastes de cultu. Custa iscoberta noa at a permìtere de connòschere carchi cosa de prus in contu de organizatzione polìtica, amministrativa, econòmica e sotziale de sa regione e de àere informatziones noas subra de sos sistemas linguìsticos mitzeneos.
Finas a como in Grètzia, dae su cumintzu de s'annu, ant fatu prus de 150 iscavos archeològicos, ammustrende su patrimòniu mannu chi custa natzione est capatza de ofèrrere.
 |
| Wikimedia |
Martis, su Ministèriu de sa Cultura, at annuntziadu una noa de importu mannu: ant iscobiadu unu palatzu antigu, finas a oe disconnotu. Tenet deghe aposentos e ant carculadu chi l'apant fraigadu pagu prus o mancu intre su de 16 e su de 17 sèculos A.C.. Su situ est a curtzu a Sparta, in su sud de sa Grètzia e sos archeòlogos nch'ant giai agatadu una copa, istatueddas de arghidda, ispadas, pinturas e àteros trastes de cultu. Custa iscoberta noa at a permìtere de connòschere carchi cosa de prus in contu de organizatzione polìtica, amministrativa, econòmica e sotziale de sa regione e de àere informatziones noas subra de sos sistemas linguìsticos mitzeneos.
Finas a como in Grètzia, dae su cumintzu de s'annu, ant fatu prus de 150 iscavos archeològicos, ammustrende su patrimòniu mannu chi custa natzione est capatza de ofèrrere.
