de Màuru Piredda
 |
| Is ghias de Ciudadanos, Podemos, Psoe, Iu e PP. Deretos HuffingtonPost.es |
«Amus a bìnchere nois, e segundos diant pòdere arribare su Psoe o is sotzialistas».
Custos is faeddos de su primu ministru ispanniolu Mariano Rajoy cara a
Angela Merkel, ispantada cunforma a sa chi podiat èssere istada una
faddina de su collega suo. «Sotzialistas – gasi sa cantzelliera teutònica –, est a nàrrere Podemos?». «Eja, eja, Podemos».
Sa timòria, duncas, non pertocat petzi sa “remontada” de su partidu de
Pablo Iglesias. Su chi si timet est chi Podemos potzat rapresentare issa
s'alternativa “sotzialista” cunforma a su resurtu bassu (ipotizadu) de
su Psoe. Un'alternativa “sotzialista” cun cunsensos ampros. E, Rajoy, a
su pòpulu suo dd'at avertidu: «Petzi una majoria forte at a evitare una coalitzione de manca estrema».
Oe, duncas, is pòpulos de s'istadu ispanniolu sunt cramados a annoare s'assemblea legislativa de Madrid a pustis de chimbe annos de guvernu de austeridade “populare”. E a pustis de chimbe annos de cumbatas sotziales chi ant bidu protagonistas is “indignados”, is traballadores de su setore pùblicu contra a is mènguas de resursas e a is privatizatziones, is minadores asturianos, is ativistas contra a is isfratos. Sena cunsiderare i martzas pro sa dignidade, is isciòperos generales, sa pesada republicana a pustis de s'abdicatzione de su re Juan Carlos e sa vitòria munitzipalista de su beranu “colau”. Ingredientes, custos, chi nos inditant sa cherta de una rapresentatzione polìtica de is istàntzias sotziales chi feti su partidu de Iglesias, imoe, podet garantire.
Is eletziones odiernas nche ruent, duncas, in su periòdu prus tribuladu de s'istòria ispanniola dae s'acabbu de sa ditatura de Franco, in antis, e de sa “Transicion”, a pustis. Una vitòria de sa manca diat pòdere comintzare a nch'isfàghere s'istadu monàrchicu, fundadu subra «s'unidade indissolùbile de sa [...] pàtria comuna e indivisìbile» (art. 2 de sa Costitutzione). Podemos, difatis, est s'ùnica fortza “natzionale” chi at naradu chi eja a su deretu de autodeterminatzione. Setores de sa Cup catalana diant pòdere votare a En comú podem (possibilista s'ex deputadu Quim Arrufat). In Galìtzia Podemos est alleada cun Esquerda unida e cun is natzionalistas de manca de Xosé Manuel Beiras (suta sa sigla En marea). De prus, Ada Colau dd'at naradu a is micròfonos de Le Monde: «Is eletziones de su 20 de nadale podent conduire sa Catalùnnia conca a s'indipendèntzia».
Pro parte sua sa dereta est gioghende sa partida pro sighire a mantènnere ritzas is polìticas liberistas de custu cuincuènniu e pro defensare s'unidade de s'istadu ibèricu. Su Pp at conduidu una campànnia eletorale de màdrighe berlusconiana proponende crèschida econòmica, aumentu de is pensiones e mèngua de sa tassatzione. Totu custu nointamen su sustennu de su bonu de sa classe dominante a su partidu Ciudadanos, formatzione prus frisca e ammajadora de sa de Rajoy, cun sa punna de una coalitzione post-eletorale de dereta anti-Podemos.
In crisi sa manca istòrica. S'assu de ispadas de su Psoe est s'apellu a su votu ùtile. Pro Pedro Sánchez votare a Podemos o a Ciudadanos est comente a agiuare su Pp. De prus, cun sa punna de iscreditare is chi istant a sa manca sua, sa ghia sotzialista at naradu chi sceti s'Unione soviètica («Su modellu tuo, Pablo!», indiritzende·si a Iglesias) garantiat su deretu a s'autodeterminatzione. In pigada finas Alberto Garzon de Izquirda unida. Su giòvanu dirigente comunista aiat disigiadu finas a s'ùrtimu una Unidad popular prus manna in pare cun Podemos. Nudda de totu custu, esperièntzias locales a banda e nointamen is programas simigiantes.
Oe, duncas, is pòpulos de s'istadu ispanniolu sunt cramados a annoare s'assemblea legislativa de Madrid a pustis de chimbe annos de guvernu de austeridade “populare”. E a pustis de chimbe annos de cumbatas sotziales chi ant bidu protagonistas is “indignados”, is traballadores de su setore pùblicu contra a is mènguas de resursas e a is privatizatziones, is minadores asturianos, is ativistas contra a is isfratos. Sena cunsiderare i martzas pro sa dignidade, is isciòperos generales, sa pesada republicana a pustis de s'abdicatzione de su re Juan Carlos e sa vitòria munitzipalista de su beranu “colau”. Ingredientes, custos, chi nos inditant sa cherta de una rapresentatzione polìtica de is istàntzias sotziales chi feti su partidu de Iglesias, imoe, podet garantire.
Is eletziones odiernas nche ruent, duncas, in su periòdu prus tribuladu de s'istòria ispanniola dae s'acabbu de sa ditatura de Franco, in antis, e de sa “Transicion”, a pustis. Una vitòria de sa manca diat pòdere comintzare a nch'isfàghere s'istadu monàrchicu, fundadu subra «s'unidade indissolùbile de sa [...] pàtria comuna e indivisìbile» (art. 2 de sa Costitutzione). Podemos, difatis, est s'ùnica fortza “natzionale” chi at naradu chi eja a su deretu de autodeterminatzione. Setores de sa Cup catalana diant pòdere votare a En comú podem (possibilista s'ex deputadu Quim Arrufat). In Galìtzia Podemos est alleada cun Esquerda unida e cun is natzionalistas de manca de Xosé Manuel Beiras (suta sa sigla En marea). De prus, Ada Colau dd'at naradu a is micròfonos de Le Monde: «Is eletziones de su 20 de nadale podent conduire sa Catalùnnia conca a s'indipendèntzia».
Pro parte sua sa dereta est gioghende sa partida pro sighire a mantènnere ritzas is polìticas liberistas de custu cuincuènniu e pro defensare s'unidade de s'istadu ibèricu. Su Pp at conduidu una campànnia eletorale de màdrighe berlusconiana proponende crèschida econòmica, aumentu de is pensiones e mèngua de sa tassatzione. Totu custu nointamen su sustennu de su bonu de sa classe dominante a su partidu Ciudadanos, formatzione prus frisca e ammajadora de sa de Rajoy, cun sa punna de una coalitzione post-eletorale de dereta anti-Podemos.
In crisi sa manca istòrica. S'assu de ispadas de su Psoe est s'apellu a su votu ùtile. Pro Pedro Sánchez votare a Podemos o a Ciudadanos est comente a agiuare su Pp. De prus, cun sa punna de iscreditare is chi istant a sa manca sua, sa ghia sotzialista at naradu chi sceti s'Unione soviètica («Su modellu tuo, Pablo!», indiritzende·si a Iglesias) garantiat su deretu a s'autodeterminatzione. In pigada finas Alberto Garzon de Izquirda unida. Su giòvanu dirigente comunista aiat disigiadu finas a s'ùrtimu una Unidad popular prus manna in pare cun Podemos. Nudda de totu custu, esperièntzias locales a banda e nointamen is programas simigiantes.
