 |
| Deretos eunews.it. Url imàgine |
Rajoy su resurtadu dd'at intzertadu. Issu
su primu, in fatu su Psoe e a pustis «is sotzialistas de Podemos».
Làngia, a su nessi cunforma a su chi si isetaiat, sa proa de Ciudadanos,
su movimentu chi nât chi non est de manca (nointamen guvernet cun su
Psoe in Andalusia), nen de dereta (ma est a manu tenta cun su Pp in
Madrid). Ma binchet chi est capatze de ghiare unu guvernu, chie tenet
iscrannos bastantes in parlamentu a tales chi s'esecutivu abarret ritzu.
No est bastante a arribare primos. E imoe? El Pais, pighende is faeddos
de Felipe Gonzales, chistionat de iscenàriu italianu mentovende su
pentapartidu, is cunvergèntzias parallelas, su cumpromissu istòricu e
àteras fainas de ingennieria parlamentare tricolore. Imoe si podet petzi
chistionare de s'acabbu de su bipartidismu, totus is iscenàrios nche
sunt in sa mesa.
Torrende a is resurtados. Su Pp de Mariano Rajoy
at pigadu su 28,7% de is cunsensos (belle su 16% in mancu cunforma a su
2011) e at a ocupare 123 iscrannos. Ddoe nde bolent 176 pro nche
cròmpere a sa majoria assoluta, e no ant a bastare is 40 de Ciudadanos
(13,93%) a otènnere sa summa netzessària.
 |
| Pp + Ciudadanos (gràfica elpais.com) |
In su
ladus de manca ddoe amus su Psoe cun 90 iscrannos (22,02%) e Podemos
cun 69 (20,96%). Izquierda unida/Unidad popular petzi duos (3,67%). Non
paret duncas possìbile, chistionende de nùmeros, sighire s'àndala
portughesa.
 |
| Psoe + Podemos + Unidad popular |
Est pagu probàbile (a dae chi is su
partidu de Pedro Sanchez est contràriu a su deretu de
autodeterminatzione) chi a a custa majoria si nche potzant agiùnghere is
iscrannos de Erc (sa manca sotzialdemocràtica catalana, 9) e de Bildu
(sa manca abertzale basca, 2). Ma nemmancu gasi si nche crompet a cuota
176.
 |
| Psoe + Podemos + Up + Erc + Bildu |
Ddoe at de nàrrere chi s'artìculu 99 de sa
costitutzione ispanniola previdet una majoria simple pro formare su
guvernu in sa segunda votatzione: est difatis bastante chi is votos a
favore siant prus de is contràrios. Ma si Ciudadanos s'at a astènnere
pro permìtere unu guvernu Pp, gasi (nât chi) no at a fàghere su Psoe. E a
su matessi tempus una coalitzione Psoe, Podemos, Iu/Up at a retzire su
votu contràriu de Ciuadanos (e de su Pp, naturale).
Totu custu
bolet nàrrere chi, imoe, ddoe at petzi duas majorias matemàticas
possìbiles. Sa prima est sa de un'agregatzione anti Pp cun Psoe,
Podemos, Ciudadanos chi nche diat cròmpere 199 iscrannos. Ma est
fantapolìtica.
 |
| Psoe + Pp + Ciudadanos |
Sa segunda est sa de una grandu
coalitzione a inghìriu de is partidos "betzos" Pp e Psoe bida prus chi
non bene dae sa Tròika. Ma chi non reghet.
 |
| Pp + Psoe |
S'in
casu non si renessat a fraigare peruna majoria, s'alternativa est chi si
torret a votare a tales chi essant a campu àteros nùmeros. Ma is
eletziones de eris mustrant unos cantos aspetos chi tocat a ddos bìdere a
manera funduda.
In antis de totus sa chistione natzionale. In is
comunidades autònomas de Catalùnnia (chi no est sa matessi cosa de is Paisos catalanos), in Euskadi (chi no est sa matessi cosa de su Paisu
bascu/Euskal herria) e in Navarra Podemos at bìnchidu colende·nche, de pare a pare, a
Erc e a Bildu.
Pro su chi pertocat sa Catalùnnia ddoe at de
agiùnghere chi mancaiat a s'apellu sa Cup e chi Podemos fiat alleada cun
sa manca istòrica de Iu (Esquerra unida i alternativa), is
eco-sotzialistas de Equo e Icv e, in fines, cun Barcelona en comù, sa
formatzione munitzipalista de Ada Colau.
Singiale chi sa
chistione de s'autodeterminatzione s'est ligada cun sa punna de una
mudada generale de s'istadu ispanniolu. Pagu prus o mancu su matessi
dd'amus àpidu in Galìtzia. Nointamen sa vìtoria de su Pp sa coalitzione
Podemos/En marea at conchistadu su bonu de is votos indipendentistas.
Ma,
torrende a is chirros infustos dae su mare baleàricu, custas eletziones
a sa segura ant a ingendrare cunsighèntzias in sa Cup cunforma a su
sèberu de sustènnere o nono a Artur Mas che a presidente de sa
Generalitat.
E, chistionende de Madrid, ddoe at chie non nch'escluet unu sustennu de Erc a unu guvernu de manca, semper chi ddoe apat una
mudada de su Psoe in contu de raportos intre Catalùnnia e Ispànnia.
Pro
imoe ddoe amus una Catalùnnia sena guvernu in intro a un'Ispànnia in ue
est difìtzile a ddu fàghere. E si si torraret a votare in beranu, pro
su guvernu de Madrid e pro sa Generalitat? Ite ddoe diat essire intre
Cup e Podemos? A bìdere istemus.
